Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) o trastorns alimentaris afecten el comportament d’una persona respecte a l’alimentació i l’actitud que mostra amb el menjar i l’aspecte físic. Aquests problemes afecten la salut mental i poden causar greus conseqüències físiques.
Els trastorns de conducta alimentària (TCA) són trastorns psicològics greus que impliquen alteracions de la conducta alimentària. Una persona amb una d’aquestes malalties mostra, en la gran majoria de casos, una forta preocupació pel que fa al pes, la imatge física o l’alimentació.
Qualsevol persona pot patir una patologia d’aquest grup, tot i que sol ser més freqüent en les dones. Sovint, els TCA apareixen en l’adolescència o l’edat adulta, tot i que, cada cop més, comencen a desenvolupar-se a la infància.
La pressió social per aprimar-se, l’auge i el poder de les xarxes socials i l’ideal estètic associat a l’èxit professional i personal són alguns dels factors que expliquen que, sobretot, moltes noies joves presentin un TCA.
Aquests trastorns de la conducta poden causar greus conseqüències tant per a la salut mental del pacient com per a la salut física. D’aquesta manera, les persones que pateixen un TCA poden arribar a desenvolupar altres malalties mentals, com ara ansietat o depressió, i, en alguns casos greus, els pacients moren per suïcidi.
Els problemes conductuals amb l’alimentació més comuns són:
L’anorèxia nerviosa es dona en les persones que no mengen prou perquè busquen perdre molt de pes. Tenen por de veure’s grasses i, per això, distorsionen la pròpia imatge corporal. Són molt estrictes amb el que mengen i, sobretot, amb les quantitats.
En els casos de bulímia nerviosa, la persona menja massa i després fa purgues per compensar el que menja: es provoca vòmits o fa servir laxants, per exemple. Generalment, solen amagar tots dos comportaments.
La compulsió per menjar o les fartaneres són, en definitiva, menjar sense control. Les persones amb aquest trastorn mengen massa, fins i tot quan ja no tenen gana i se senten plenes, i després tenen sentiments de culpa. A diferència de la bulímia, no es purguen amb laxants o provocant-se el vòmit.
Tot i que els trastorns d’alimentació més freqüents poden tenir senyals en comú, com ara un estat de preocupació constant pel menjar o un rebuig exagerat al sobrepès, és veritat que cadascuna d’aquestes malalties presenta unes peculiaritats i característiques concretes.
Hi ha diferents tractaments per intentar frenar aquestes malalties, i sempre s’adapten a les necessitats de cada pacient. Solen ser tractaments en què participa un equip sanitari multidisciplinari i s’hi inclou el suport de metges, nutricionistes, terapeutes i infermers.
