La dependència emocional afecta moltes persones, tot i que la majoria no són conscients d’aquest estat psicològic. Senten malestar o pors quan s’allunyen de la persona en qui centren la dependència, normalment la parella.

La dependència emocional té lloc en les relacions personals. Normalment, s’acusa més en les relacions de parella, però també té lloc en les relacions familiars i en les d’amistat. Moltes de les persones dependents no en són conscients, i fins i tot poden arribar a negar-ho si algú els planteja el problema.

Es tracta d’un patró psicològic, per davant de la falta de símptomes físics, el diagnòstic pot arribar a ser complex. Els qui presenten aquest problema són, habitualment, persones amb baixa autoestima i amb moltes inseguretats.

També pot influir a l’hora de desenvolupar aquesta dependència el tipus d’educació rebuda o els referents familiars que s’hagin tingut. És a dir, les experiències durant la infància i una interpretació errònia de l’amor i les relacions solen ser les causes principals d’aquest tipus de relació patològica.

És habitual que en les persones dependents sorgeixin canvis en la manera de ser i actuar. Poden modificar la seva rutina, els gustos o les opinions, per tal d´agradar o ser valorat per aquella persona. Busquen en els altres el que creuen que ells no tenen i idealitzen les persones de les quals acaben depenent.

És molt característica la por a ser rebutjat/da o abandonat/da.

Per això, per prevenir la dependència emocional és indispensable tenir cura de la salut mental, alimentar l’autoestima des de la infància i la confiança en un mateix. Amb els anys, cal allunyar tant com es pugui les inseguretats i els recels.

Símptomes de la dependència emocional

• Una persona dependent sol tenir falta d’autocontrol i, a més, sent la necessitat incontrolable d’estar constantment amb la persona que li causa la dependència.
• Són incapaces de tallar els vincles que les uneix a aquella persona. Senten por a allunyar-se o ser rebutjats.
• No suporten la solitud i la distància, sigui física o emocional, i els causa un gran estrès i ansietat.
• Solen ser persones submises i dòcils davant la parella, i tenen por d’expressar les pròpies opinions i idees per no disgustar-la.
• Senten la necessitat de qué l´altre assumeixi la responsabilitat en aspectes molt importants de la seva vida, perquè no se senten capacitats per prendre decisions sense el seu consentiment.
• Normalment, els dependents se senten inferiors a l´altre, és una relació asimètrica.
• Sovint són persones geloses i s’aïllen socialment amb la parella perquè només volen estar amb ella i s´obsessionen amb la idea de poder ser enganyats
• La seva felicitat i alegria se centra en una única persona i depèn de com la tracta. Creuen que aquella persona dona sentit a la seva vida i no podrien ser feliços sense ell/a
• Una persona dependent emocionalment anteposa el desig dels altres als seus i cau fàcilment en els possibles xantatges emocionals.
• La persona dependent sobrevalora les qualitats de la seva parella i no és capaç de veure’n els aspectes més negatius.
  

Quines conseqüències té?

Les conseqüències poden ser moltes i variades, i aniran en funció de la personalitat de cada pacient i del grau de dependència que hagi desenvolupat.

Moltes vegades, les persones amb dependència emocional són incapaces d’abandonar una relació, encara que sigui tòxica i se sentin maltractades. A més, és probable que a la llarga continuïn buscant parelles amb caràcter dominant i autoritari. És important tractar la dependència perquè pot derivar en trastorns d’ansietat, trastorns obsessius, depressió i addiccions.

Quina disciplina mèdica hi pot ajudar? Hi ha tractament?

La dependència emocional és un problema de salut mental cada vegada més habitual i és freqüent que es vagi al psicòleg per resoldre aquest estat. El tractament psicològic es centra precisament a fomentar l’autonomia del pacient i a accelerar el seu procés d’individualització.

És vital disposar d’un bon acompanyament terapèutic que ajudi una persona dependent a reforçar la seva confiança i a fugir de relacions tòxiques. Els professionals en Psicologia són una peça fonamental i ajuden a comprendre quines estratègies i eines poden ser útils en aquest procés.

Per superar una dependència s’han d’aconseguir certs objectius de manera gradual:

• El primer pas és reconèixer el problema
• Comprendre les emocions
• Situar-se un mateix al centre de la seva vida
• Cuidar l’autoestima
• Establir relacions de parella sanes i equitatives
• Aprendre a estar sol
• Relacionar-se amb persones que ens donen suport i valoren

Per reforçar l’autoestima en un mateix és important recordar els èxits individuals, fugir de les comparacions i iniciar nous projectes que aconsegueixin emocionar i motivar. A més, cal treballar l’assertivitat i aprendre a dir sí sense por i no sense culpa.

Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida