La majoria de casos de distròfia muscular (DM) són causats causats per mutacions genètiques que afecten les proteïnes dels músculs. Aquesta malaltia no és contagiosa i no pot ser causada per una lesió adquirida. La DM comporta problemes motors als pacients.
La distròfia muscular (DM) és un grup de malalties que afecta el sistema neuromuscular i que debilita els músculs fins a arribar a la discapacitat de la persona. És a dir, amb el temps, aquesta debilitat muscular fa que disminueix la mobilitat del pacient.
La distròfia muscular, es deu a una mutació genètica de les sèries d’ADN responsables del sistema muscular que té lloc durant la fase del desenvolupament embrionari. Cada forma de distròfia muscular és provocada per una mutació genètica exclusiva d’aquest tipus de malaltia. La majoria d’aquestes mutacions són heretades.
Les fibres musculars produïdes per l’ADN no es desenvolupen correctament, ja que les mutacions interfereixen en la seva formació. Tot això acaba provocant dificultats motores en la persona amb distròfia muscular.
Aquesta malaltia afecta igual homes i dones i pot tenir lloc a qualsevol edat. Les persones amb antecedents familiars de distròfia muscular (DM) tenen més risc de patir o transmetre la malaltia.
Hi ha diversos tipus de DM, fins a més de 30, i cadascun sol afectar un grup de músculs determinat. A més, poden variar pel que fa a la gravetat i les conseqüències.
Les més freqüents:
Amb el pas del temps, la distròfia muscular i la seva simptomatologia poden derivar en algunes complicacions, com ara:
Actualment, encara no hi ha una cura definitiva per a la distròfia muscular. El tractament es basa a prevenir complicacions i minimitzar-ne els símptomes. Per això, es treballa amb :
– sessions de fisioteràpia,
– prescripció de medicaments,
– ús de dispositius ortopèdics
– en alguns casos, cirurgia per corregir contractures o curvatures a la columna vertebral.
– Ús de dispositius per millorar la respiració o l´alimentació
Els pacients afectats d´aquestes malalties precisen d´un seguiment de diversos especialistes, per a mantenir el màxim de temps la independència i la capacitat de mobilitat.
Es recomana, a més, seguir uns hàbits de vida saludable. Tenir cura de l’alimentació i fer exercici de manera regular – exercici aeròbic de baix impacte, com per exemple, caminar o nedar– és molt important per a enlentir la progressió de la malaltia i evitar o minimitzar al màxim les seves complicacions.