L’excés de pes i l’obesitat s’estan convertint en els últims anys en un problema de salut important en gairebé tots els països industrialitzats. I Catalunya no n’és una excepció: l’última Enquesta de Salut, amb dades del 2021, confirma la tendència a l’alça d’aquesta problemàtica i certifica que el 50,1% dels catalans d’entre 18 i 74 anys tenen excés de pes -el 35,3% sobrepès i el 14,8% obesitat-. Entre la població de 6 a 12 anys, les dades també són preocupants: el 40% pateixen sobrepès o obesitat, amb una major incidència entre els nens -46,7%- que entre les nenes -33,4%-.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que l’obesitat afecta uns 800 milions de persones arreu del món i que causa un mínim de 2,8 milions de morts cada any, sobretot en les àrees més industrialitzades del planeta. L’OMS defineix l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix al cos, que pot representar un risc per a la salut física, emocional o social.
Però, què causa aquesta acumulació de greix? Per als experts, l’obesitat és una malaltia multifactorial en què no només participen els individus, el seu estil de vida i la seva genètica, sinó també factors ambientals, anomenats “determinants socials de la salut”. En la llista de causes de l’obesitat, els especialistes hi inclouen totes aquestes:
L’Enquesta de Salut destaca també que la incidència de l’excés de pes és més alt entre els infants amb progenitors de classe social menys afavorida i amb progenitors amb estudis primaris o sense estudis. En paral·lel, també assenyala que gairebé la meitat de la població d’entre 3 i 14 anys s’està dues hores o més cada dia davant d’una pantalla en els moments d’oci, una dada que s’associa a l’estil de vida sedentari que contribueix a l’obesitat.
El tractament de l’obesitat es basa, doncs, en fomentar canvis progressius en l’alimentació, en l’increment de l’activitat física i en el suport psicològic als afectats. Però en paral·lel calen també mesures de caràcter més estructural, com campanyes d’àpats saludables a les escoles o, com en el cas de Catalunya, la implantació d’un impost sobre les begudes ensucrades. I aquí també és clau el compromís de la indústria alimentària per produir productes processats sense tant sucre, sal i greixos.