La pandèmia de Covid-19 ha contribuït a empitjorar en els últims mesos els problemes de salut mental dels joves i adolescents, fins al punt que les urgències en aquest àmbit s’han incrementat prop del 50% en alguns centres hospitalaris. La salut mental en aquestes franges d’edat ja era, abans de la pandèmia, un gran repte: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que una de cada quatre persones pateix un diagnòstic de salut mental al llarg de la seva vida. D’aquests, el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació s’ha agreujat, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.
Però què es considera un trastorn de salut mental? La Federació de Salut Mental de Catalunya ho defineix com “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge… i que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu”.
Les malalties mentals s’agrupen en diferents tipus:
Cal tenir en compte que la malaltia mental:
Un dels principals problemes associats a la salut mental és el de l’estigma. Sovint es titlla aquestes persones de poc fiables, impredictibles, poc capaces d’assumir responsabilitats, febles, agressives, incapaces de treballar i de prendre decisions… però res d’això s’ajusta a la realitat. I l’estigma deriva en discriminació: gairebé un 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental han patit discriminació per part del professorat i prop d’un 30% han patit la discriminació dels companys d’estudi.
Associat a això, el suïcidi és ja la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys. Per això, en els últims anys s’han desenvolupat diverses iniciatives encaminades a la prevenció i a l’acompanyament dels infants i joves que pateixen algun trastorn de salut mental. Com exemple, el projecte What`s Up, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Joves o el projecte Activa’t de la Federació de Salut Mental de Catalunya i els recursos que ofereix el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.