La pandèmia de Covid-19 ha contribuït a empitjorar en els últims mesos els problemes de salut mental dels joves i adolescents, fins al punt que les urgències en aquest àmbit s’han incrementat prop del 50% en alguns centres hospitalaris. La salut mental en aquestes franges d’edat ja era, abans de la pandèmia, un gran repte: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que una de cada quatre persones pateix un diagnòstic de salut  mental al llarg de la seva vida. D’aquests, el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació s’ha agreujat, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.

Però què es considera un trastorn de salut mental? La Federació de Salut Mental de Catalunya ho defineix com “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge… i que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu”.

Trastorns diversos

Les malalties mentals s’agrupen en diferents tipus:

• Trastorns mentals severs: com la depressió, el trastorn bipolar o l’esquizofrènia.
• Trastorn per dèficit d’atenció (TDAH), amb símptomes com un alt nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat del desenvolupament.
• Trastorns de l’espectre autista (TEA), amb alteracions en la interacció social, alteracions qualitatives de la comunicació i alteracions dels interessos, activitats i conductes.
• Trastorns de comportament (TC): comportaments antisocials que poden entrar en conflicte amb les normes i les regles adequades per a l’edat.
• Trastorns de la conducta alimentària (TCA), que es caracteritzen per una sèrie de comportaments patològics davant la ingesta alimentària amb una obsessió pel control de pes.

Cal tenir en compte que la malaltia mental:

• No significa menor capacitat intel·lectual
• No és sempre irreversible
• No és mortal
• No és contagiosa
• No és sempre hereditària
• No és una culpa ni un càstig
• No és sempre permanent en la vida de l’individu una vegada adquirida

L’estigma

Un dels principals problemes associats a la salut mental és el de l’estigma. Sovint es titlla aquestes persones de poc fiables, impredictibles, poc capaces d’assumir responsabilitats, febles, agressives, incapaces de treballar i de prendre decisions… però res d’això s’ajusta a la realitat. I l’estigma deriva en discriminació: gairebé un 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental han patit discriminació per part del professorat i prop d’un 30% han patit la discriminació dels companys d’estudi.

Associat a això, el suïcidi és ja la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys. Per això, en els últims anys s’han desenvolupat diverses iniciatives encaminades a la prevenció i a l’acompanyament dels infants i joves que pateixen algun trastorn de salut mental. Com exemple, el projecte What`s Up, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Joves o el projecte Activa’t de la Federació de Salut Mental de Catalunya i els recursos que ofereix el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.