La pèrdua d’audició té múltiples causes, però està inevitablement associada a la vellesa. Els nous tractaments permeten continuar gaudint de la vida diària, seguint alguns senzills consells que facilitin la relació social.
La pèrdua d’audició, sordesa o hipoacúsia és un dels problemes crònics més habituals, que es pot presentar a totes les edats, tot i que sol afectar amb més incidència les persones de més edat.
Quins en són els símptomes més freqüents?
- La dificultat per seguir converses (especialment quan parla més d’una persona alhora).
- La dificultat per sentir-hi en ambients sorollosos.
- La sensació que certs sons són massa forts (generant una sensació de dolor).
- La dificultat per diferenciar alguns sons aguts.
- També es pot associar a la sensació de mareig o pèrdua de l’equilibri (com passa en la malaltia de Menière i el neuroma acústic).
- Pot generar també una sensació de pressió a l’orella, i soroll o brunzits a les orelles (l’anomenat tinnitus o acufen).
Quins tipus d’hipoacúsia existeixen?
La sordesa o hipoacúsia es classifica en diversos tipus, segons l’origen i les característiques:
- Hipoacúsia conductiva: És la que es presenta quan hi ha un problema en la transmissió del so des de l’orella externa o mitjana cap a l’orella interna. Les causes més habituals són els taps de cerumen, l’otitis o la inflamació de l’orella, o bé una perforació de timpà. Sol ser reversible amb tractament.
- Hipoacúsia neurosensorial: És la que es produeix a causa del dany en les cèl·lules ciliades de l’orella interna o en el nervi auditiu. És una de les causes més habituals d’una pèrdua auditiva que pot ser permanent. Se sol deure a l’exposició a sorolls forts i prolongats, la presbiacúsia (és a dir, la pèrdua auditiva relacionada amb l’edat) o les infeccions virals (com ara el xarampió o les galteres).
- Hipoacúsia mixta: És la combinació de la conductiva i la neurosensorial. Les persones afectades solen presentar problemes tant en la conducció del so com en el processament neurosensorial.
- Hipoacúsia sobtada: És una pèrdua auditiva que té lloc sobtadament i que sol afectar durant unes hores o uns dies. És una causa d’urgència mèdica causada, majoritàriament, per infeccions, traumes o malalties autoimmunes.
Factors de risc
Es pot deure a diferents causes, com ara els factors hereditaris, la presència de diferents malalties, un traumatisme, l’exposició al soroll intens o a llarg termini o els efectes secundaris d’alguns medicaments
Tractaments i dispositius per a la hipoacúsia
Segons el tipus d’afectació i el grau de severitat, caldrà optar per:
- Tractament mèdic, com ara l’ús d’antiinflamatoris o antibiòtics per combatre les infeccions o inflamacions.
- Tractament quirúrgic, per reparar el timpà o per col·locar tubs de ventilació, en els casos d’otitis mitjana.
- L’ús d’audiòfons, per amplificar els sons en els casos d’hipoacúsies lleus o moderades.
- Els implants coclears, que són dispositius electrònics que ajuden a millorar l´audició de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes
Com ens podem relacionar amb persones que pateixen hipoacúsia
La pèrdua d’audició pot comportar una sensació d’incomprensió o aïllament que, en alguns casos, arriba a tenir conseqüències psicològiques (irritabilitat, depressió…). Per aquest motiu, és important que l’entorn de la persona afectada pugui desenvolupar formes de comunicació basades en l’empatia. L’objectiu és que la hipoacúsia afecti en el menor grau possible el desenvolupament d’una vida normal i la relació social.
Per tant, val la pena seguir uns consells senzills:
- Parlar de cara a la persona, perquè pugui seguir el moviment dels llavis.
- Parlar amb naturalitat, evitant anar massa ràpid, però sense remarcar les paraules excessivament ni parlant amb una lentitud que pugui produir rebuig.
- Parlar projectant la veu, amb claredat, vocalitzant i sense cridar.
- Evitar fer servir oracions massa llargues o complexes, o tecnicismes, argot, etc.
- Acompanyar les paraules de gestos naturals, que facilitin la comprensió.
- Si hi intervenen més persones, respectar els torns de paraula, per tal de no generar sensació de confusió a l’oient amb hipoacúsia.
- Repetir el missatge amb tranquil·litat, si cal.
En definitiva, val la pena tenir en compte que la sordesa no ha de ser un motiu per apartar-nos de la societat. Encara que pugui comportar inconvenients inevitables, conèixer el grau d’afectació de la malaltia i poder-la explicar correctament a les persones amb qui ens relacionem és clau per desenvolupar una comunicació satisfactòria.
