L’atàxia és un trastorn motor que es caracteritza per una pèrdua o una disminució de la capacitat de coordinació dels moviments, però sense arribar a paralitzar els músculs. Per això, les persones amb atàxia tenen problemes per mantenir l’equilibri o la postura corporal, fins i tot dificultats amb la parla.
L’atàxia és un trastorn motor que afecta la mobilitat dels dits, les mans, els braços, les cames i altres músculs del cos. Les persones amb aquesta malaltia són incapaces de controlar moviments voluntaris o de fer-los.
A mesura que la malaltia avança, els músculs comencen a no respondre les ordres del cervell, cosa que provoca problemes de coordinació i equilibri. Produeix inestabilitat en caminar i dificultat per fer moviments de precisió i, en molts casos, també acaba generant tremolor.
També pot alterar la parla, els moviments oculars o els moviments necessaris per empassar (deglució). A vegades, apareixen dificultats per articular paraules o per controlar el to o el volum de la veu.
En la coordinació del cos entren en joc diverses parts del sistema nerviós. Si alguna d’aquestes zones pateix algun dany, pot causar descoordinació. És el que passa en el cas de l’atàxia: la major part dels processos que la provoquen causen l’atròfia de les cèl·lules del cerebel.
L’atàxia és una malaltia progressiva que acaba causant dependència. Hi ha moltes afeccions que poden causar atàxia: abús d’alcohol, accidents cerebrovasculars, tumors, degeneració cerebral, esclerosi múltiple, determinats medicaments i trastorns genètics.
Segons la Societat Espanyola de Neurologia, a Espanya hi ha més de 13.000 afectats per algun tipus d’atàxia. Les atàxies se solen classificar en dos tipus: les esporàdiques i les hereditàries.
Els senyals més comuns a les persones amb atàxia són:
El tractament de l’atàxia depèn de l’origen i la tipologia. Alguns pacients es tracten amb intervencions específiques, com, per exemple, algunes atàxies d’origen metabòlic. O, en atàxies d’origen immunològic, amb l’ús de fàrmacs immunomoduladors. En altres casos, el tractament de la causa resol l’atàxia, per exemple, suspenent els medicaments que l’originen.
Amb freqüència, aquests diferents tractaments es complementen amb un tractament neurorehabilitador adreçat específicament als símptomes de cada pacient. En aquest sentit, el tractament de l’atàxia està més enfocat a treballar a escala motora, funcional i logopèdica, a través d’un programa de teràpia que busca mantenir la qualitat de vida de la persona.
L’objectiu és mantenir les capacitats motores, funcionals i de llenguatge i deglució el màxim de temps possible. Es porten a terme exercicis d’enfortiment muscular i equilibri, exercicis de coordinació o, mitjançant sessions de logopèdia, s’ensenya al pacient a millorar la deglució.
D’altra banda, un terapeuta de la parla i el llenguatge ajuda amb la dificultat per parlar. Perquè la veu soni més clara, aquest especialista recomana, entre altres rutines, parlar més a poc a poc, fer servir tècniques de respiració o canviar la postura per millorar la qualitat de la veu.
Finalment, també hi ha tractaments preventius que eviten les contraccions, els espasmes musculars i altres complicacions que sorgeixen en aquests pacients. I es poden fer servir diversos dispositius adaptatius, com ara els caminadors o els bastons, que faciliten la independència de les persones amb atàxia.
