Els problemes oculars són molt comuns entre la població i augmenten amb el pas dels anys. A la tercera edat és habitual patir algun trastorn de la visió, com ara cataractes, ulls secs o presbícia. I, a causa d’això, les persones poden arribar a perdre autonomia.
A mesura que van fent anys i es van fent grans, les persones van perdent visió. Generalment és conseqüència del procés natural de l’envelliment, però el procés també es pot accelerar per mals hàbits o per malalties associades a la vellesa.
Quan una persona envelleix, es poden produir canvis als ulls. Per exemple, l’agudesa visual es redueix; els músculs que regulen la mida de les pupil·les es debiliten; la producció de llàgrimes disminueix i, en conseqüència, és més complex mantenir l’ull humit, o els músculs que permeten tancar les parpelles perden força.
Relacionats amb tots aquests senyals, entre els problemes de visió més comuns en les persones de tercera edat se solen donar:
La degeneració macular és un dels problemes de visió més habituals entre la població de la tercera edat. Aquest trastorn ocular destrueix gradualment la visió central i aguda i, per tant, en dificulta la visualització de detalls. És a dir, es dificulta veure-hi amb claredat i fer tasques rutinàries com ara llegir o conduir.
Aquesta patologia és comuna a partir dels 60 anys i es caracteritza per una o diverses alteracions progressives que afecten la retina. És, segons la Societat Espanyola de Retina i Vitri, la causa principal de ceguesa en persones de més de 55 anys. I, a més, va augmentant amb l’edat.
Els símptomes més freqüents són aquesta disminució de l’agudesa visual central, una disminució de la visió en color o la detecció de punts cecs. També pot disminuir la sensibilitat al contrast i tenir una percepció alterada dels objectes del camp visual, veient línies rectes com a ondulades o distorsionades.
És una malaltia degenerativa del nervi òptic que pot causar un deteriorament irreversible de la visió. El glaucoma té lloc quan augmenta la pressió intraocular, i el perill més gran que té és que sol ser asimptomàtica; és a dir, que no produeix cap senyal fins que la pèrdua de visió és irreversible.
Aproximadament, un 2% de la població de més de 40 anys en pateix. A més, augmenta la prevalença a mesura que augmenta l’edat. Si no es tracta a temps i correctament, pot portar a perdre la visió en un grau molt sever i, fins i tot, a la ceguesa.
Les cataractes són un altre dels problemes habituals en la vellesa. Es produeixen per la pèrdua progressiva i constant de transparència del cristal·lí, amb al qual cosa l’agudesa visual també disminueix.
Entre els primers símptomes, destaquen les dificultats per distingir el relleu, els colors i els contrastos i certes sensacions d’enlluernament. A més de l’edat avançada, altres factors de risc que poden provocar cataractes són la diabetis, l’herència genètica i els traumatismes oculars a causa d’accidents.
Solen afectar la majoria dels ancians que sobrepassen l’edat dels 65 anys, però, i al contrari que amb el cas de la presbícia, les cataractes responen molt bé a un tractament passant pel quiròfan.
No tots els problemes de visió en la gent gran es poden prevenir, però sí que es poden endarrerir. Per això, és important:
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida