Hi ha moltes situacions en les quals una persona necessita un tercer o quart suport per caminar. Sigui per una malaltia, una lesió o un altre motiu, es pot triar entre crosses, bastons o caminadors. Escollir el millor per a cada pacient i problemàtica és important.
La pèrdua de mobilitat és una de les conseqüències naturals de fer-se gran. En molts casos, amb l’edat a la persona li costa més caminar o pujar escales, i algunes tasques rutinàries ja no són tan senzilles de fer. Quan les cames ja no responen com abans, és normal que es necessiti una ajuda externa per evitar, entre altres problemes, una caiguda.
Els bastons o els caminadors són una gran solució en aquests casos i formen part de les ajudes tècniques de la vida diària que proporcionen més independència a persones amb problemes temporals de mobilitat.
Són perfectes per a persones que es poden moure soles però necessiten una mica de suport. El metge i els fisioterapeutes són els encarregats de recomanar un o l’altre.
El bastó es recomana en casos en els quals hi ha un problema vinculat amb les cames. Se sol associar als adults de la tercera edat, però també és de molta ajuda per reeducar la marxa després d’una operació o una lesió. També és una solució que es fa servir molt per alleujar el dolor en cas d’artrosi. Per norma general, se sol portar en el braç contrari a la cama dolorida.
Els caminadors, per part seva, són dispositius de suport que es fan servir per ajudar les persones amb problemes d’equilibri, debilitat muscular, inestabilitat o dificultats per caminar. Consisteix en un marc amb quatre potes i, sovint, rodes, que l’usuari sosté mentre camina.
El bastó només és una ajuda perquè la persona no dipositi tot el pes del cos sobre una de les cames. Se sol triar per a la vida diària i és habitual en les persones grans a les quals els comencen a fallar les cames.
Per això, com que són un complement més en el seu dia a dia, els dissenys dels bastons són actuals i variats. N’hi ha, per exemple, d’ergonòmics i amb empunyadura anatòmica o tova. Per tal que el bastó sigui de qualitat i realment útil, l’empunyadura ha de ser ampla i gruixuda, per poder-la agafar amb tota la mà i que sigui còmoda. Pel que fa a la posició adequada, l’empunyadura ha de quedar uns cinc centímetres per sota del trocànter més gran del fèmur; és a dir, de la part més ampla del maluc.
Per la seva banda, el caminador aporta més estabilitat. Es recomana a pacients que necessiten més suport per caminar, que tenen menys força a les cames i que necessiten ajuda per mantenir l’equilibri.
És a dir, el solen fer servir persones grans amb poca mobilitat o amb la mobilitat molt reduïda i que necessiten més suport que el que aconsegueixen amb altres solucions ortopèdiques com el bastó. Hi ha caminadors amb rodes o senzills, i també poden incloure complements com ara taules per seure si es cansen.
Triar un bon caminador és vital perquè realment serveixi de suport i d’ajuda. Per saber quina alçada ha de tenir, la persona ha d’estar dreta amb els braços estesos d’una manera natural. La distància que hi ha entre el plec del canell i la superfície del terra hauria de ser l’alçada que es triï. Així és com s’aconsegueix respectar l’estructura corporal de la persona gran.
Per tal que qualsevol d’aquestes solucions es facin servir de manera òptima, també és important:
Equip de Fisioterapia de Dependentia
