Encara que cada nen i nena té el seu ritme de desenvolupament, que s’ha de respectar sempre, hi ha certes fites del desenvolupament que estan més o menys establertes en cada etapa vital. Quan no s’assoleixen, és normal preocupar-se. Una de les més esperades és l’edat a la qual comencen a parlar, però i si els petits triguen més del que s’esperava?
Encara que cada nen té el seu desenvolupament, els especialistes marquen certes fites del desenvolupament en les diferents etapes de vida. És a dir, en general, els nens són capaços de fer certes coses a determinades edats. S’estableixen edats per començar a caminar –al voltant de l’any– o perquè comencin a sortir les dents.
Un altre exemple: l’edat normal a la qual els nens comencen a dir les primeres paraules ronda entre els 12 i els 18 mesos. Però les paraules poden aparèixer més tard, i l’edat a la qual els nens aprenen el llenguatge i comencen a parlar pot variar. De fet, els retards en el llenguatge són molt comuns.
Els problemes de la parla i del llenguatge són diferents, però moltes vegades se superposen. D’aquesta manera, un nen amb un retard en la parla fa servir paraules i frases per expressar-se, però potser el que diu és difícil d’entendre. I un nen amb retard del llenguatge pot dir correctament les paraules, però no saber-les combinar en una frase. En nens amb problemes del llenguatge, les paraules apareixen més tard, així que veuen molt afectada la capacitat d’expressió.
Hi ha diversos factors que poden provocar aquest tipus de patologies. Alguns estan relacionats amb alteracions en la llengua o el paladar; d’altres amb el fre de la llengua curt; però també hi pot haver factors hereditaris o lesions ocasionades durant l’embaràs o el part.
A vegades, els nens amb retards de la parla pateixen dificultats orals-motores. Per aquest motiu, no coordinen llavis, llengua i mandíbula i tenen problemes per emetre els sons.
Un altre factor habitual en aquesta patologia està relacionat amb els problemes auditius, que poden afectar la capacitat de dir, entendre, imitar i fer servir el llenguatge. En aquest sentit, un especialista hauria d’avaluar l’audició del menor.
És important que els familiars i els educadors observin certs senyals que van en concordança amb aquestes fites de desenvolupament establertes. A vegades, només es tractarà d’un desenvolupament més tardà, però en d’altres poden ser un avís d’un problema amb la parla.
És important consultar els metges especialistes si:
Sovint, els retards de la parla són temporals i es resolen sols. Tot i això, la família pot fomentar i estimular els petits perquè parlin amb gestos o sons. Es recomana, a més, que els pares i els adults passin molt de temps amb el nadó o el nen petit jugant, llegint, parlant…
És a dir, per afavorir el desenvolupament de la parla a casa, els pares poden:
Hi ha casos en què els retards de la parla s’han de solucionar amb l’ajuda d’un terapeuta de la parla o el llenguatge, que ensenyarà el nen a comunicar-se. És important recórrer a aquests especialistes perquè, a vegades, aquests problemes poden ser un símptoma de problemes més greus, com ara la pèrdua auditiva o un trastorn de l’espectre autista.
El terapeuta de la parla o logopeda ajudarà els menors a millorar les habilitats lingüístiques i orientarà els familiars sobre com des de casa el poden ajudar a desenvolupar i millorar la comunicació. Per fer-ho, fa servir mètodes rehabilitadors del llenguatge i ensenya nous hàbits. Alguns dels exercicis més habituals són:
