La solitud afecta la majoria de les persones en algun moment de la vida. Considerada la malaltia de segle XXI, sobretot arran de la irrupció de la pandèmia de coronavirus i de la disminució del contacte social, la falta de companyia es pot percebre de diferents maneres, ja que pot ser buscada o voluntària. Quan és desitjada, pot ser positiva i afavorir el nostre creixement personal. En períodes curts, sol ser útil per treballar, estudiar, descansar o meditar, i, en aquests casos, pot ser saludable. En canvi, quan és una situació imposada no satisfactòria, i de la qual no es pot escapar, es percep com un problema, i pot ser difícil de suportar.
No és el mateix estar sol que sentir-se sol. En general, quan pensem en la solitud ens imaginem la falta de companyia, sobretot entre les persones grans que viuen soles, sense família. En aquest cas, és una solitud física.
Però el sentiment de solitud també es pot produir en companyia, perquè les relacions amb els altres no són satisfactòries. És la solitud emocional. Tenir molts amics, per contradictori que sembli, no és cap solució al sentiment de solitud. Moltes vegades, l’excés d’amistats superficials és el que genera aquest sentiment dolorós. En altres ocasions, és la falta d’habilitat per relacionar-nos amb altres persones el que augmenta la probabilitat que ens quedem sols.
Quan ens sentim sols…
La solitud és un sentiment d’aïllament o desemparament que envaeix l’ànim d’una persona. Tot i que pot ser circumstancial i passatgera, quan perdura indica incomunicació i manca de suport afectiu. D’altra banda, aquest sentiment no s’experimenta de la mateixa manera durant tot el temps. Normalment, els moments de malaltia són els que fan que la solitud s’experimenti amb més intensitat. Les dates especials també poden accentuar la idea de desemparament i incomunicació.
La solitud es pot manifestar en diferents etapes de la vida, però una de les més difícils és quan s’ha entrat en la tercera edat i s’ha compartit una part de la vida amb altres persones que, per determinades circumstàncies, ja no hi són. Avui, el nombre de persones que viuen soles està creixent a tot el món. A Espanya, actualment són més de cinc milions.
La solitud no desitjada té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i és capaç de generar greus conseqüències físiques. Alguns estudis han demostrat que les persones que estan socialment aïllades desenvolupen canvis en els sistemes immunològics que provoquen una condició coneguda com a inflamació crònica, vinculada a nombroses malalties, com poden ser la diabetis tipus 2, l’artritis i l’Alzheimer, així com a la debilitat i el declivi funcional, que són característics de l’envelliment.
A més de tots aquests consells, et pot servir d’ajuda consultar un psicòleg o un psiquiatre. Aquests professionals proporcionen una orientació adequada per alleujar el sentiment de solitud.
Quique Gómez
Psicòleg Centre Mèdic Atlàntida